Extra-Ordinari reflexiona sobre el treball acadèmic precari als ensenyaments artístics des d’òptiques diverses. A partir de la teoria, l’activisme i l’experiència individual i col·lectiva, s’analitzen les condicions socioeconòmiques i pedagògiques al món universitari, que s’uneixen a circumstàncies ja debilitades per la pràctica creativa a totes les disciplines. L’enfonsament de les comunitats de coneixement ja s’entén com a una política institucional deliberada. El menyspreu a la mentoria redueix el diàleg entre docents i estudiants a una relació d’intercanvi cronometrat i monetitzat.