“Les administracions públiques no acaben de tenir clar si volen o no uns ensenyaments artístics superiors i molt menys com han de ser.”
JP

1. Les administracions públiques no acaben de tenir clar si volen o no uns ensenyaments artístics superiors i molt menys com han de ser, sempre he tingut la sensació que preferirien que fos l'escola privada qui se'n fes càrrec. (Caldria clarificar el per què)
2. Si es continuen fent com a ensenyaments públics és per inercia i perquè ningú s'atreveix a eliminar-los per la crítica que podría representar. 
3. En el supòsit que aquestes administracions es decidissin a oferir uns ensenyaments públics de qualitat, cal que tinguin molt clar que els estudis s'haurien de dirigir a formar intel·lectuals amb el coneixements tècnics adients a la seva especialitat.
4. En aquest sentit caldria potenciar els estudis teòrics augmentat les hores en història de l'art i el disseny i introduir en paral·lel l'assignatura d'història de les idees estètiques.
5. Evidentment aquests estudis haurien de donar una importància clau a la matèria de projectes, on l'alumnat ha de començar a realitzar projectes artístics des de la seva pròpia creativitat. Cal acostumar a l'alumnat a que és ell qui ha de pensar.
6. En relació als punts anteriors, s'hauria d'exigir en les proves d'accés uns bons coneixements en lectura i expressió escrita perquè el futur alumnat d'ensenyaments artístics superiors hauria de saber realitzar memòries sobre allò que està realitzant en els projectes realitzats.
7. I per últim, cal una major relació, tant entre els centres d'ensenyament i els centres de creació, com entre els centres d'ensenyament i els museus d'art i disseny. Si no és així, el distanciament serà cada vegada més acusat.