Skip to main content
Com a factor prevalent a tots els sistemes socioeconòmics, el treball precari consisteix en concentrar els riscos i les incerteses del sector corresponent en un grup de persones enteses com a perifèriques. Als ensenyaments artístics, dintre del marc universitari, aquest model sovint s’expressa en la jerarquització entre els professors amb estabilitat laboral i els anomenats “associats”. El model és imperfecte, ja que la majoria de docents als camps artístics—actors, músics, dissenyadors, artistes, i també comissaris i programadors—tenen una vocació creativa que no s’adeqüi a la docència a jornada complerta. Encara, els professors ocasionals de l’ensenyament superior artístic, juntament amb el personal de recerca, els tècnics de laboratori i els becaris, són els que garanteixen l’equilibri del conjunt, entès cínicament. L’entrada més igualitària de les dones al món acadèmic coincideix plenament amb aquesta tendència. Els joves, les persones immigrades i les classes menys privilegiades s’han vist igualment perjudicats.
Noies a New Parks assajant per a una producció escolar de La Bella Dorment de Txaikovski el maig de 1969 [FONT]
Noies a New Parks assajant per a una producció escolar de La Bella Dorment de Txaikovski el maig de 1969 [FONT]

Els centres universitaris insisteixen en projectar els valors de l’excel·lència i el prestigi acadèmic, imprescindibles en un marc competitiu enmig de canvis demogràfics. Però al mateix temps, exigeixen dels associats i altres precaritzats un grau de compromís institucional que no correspon amb les seves condicions laborals. Contradiccions del “cognitariat” (Berardi).

Amb aquest projecte, volem reflexionar sobre les conseqüències del model—pels individus afectats, per la creació i la recerca creativa, pels centres universitaris, i també per la pedagogia i l’alumnat. El somni d’una comunitat de coneixement col·legiada o el valor de la mentoria s’han vist debilitats per la monetització, el màrqueting i el control burocràtic de l’ensenyament artístic.

El tema de la precarietat als ensenyaments artístics s’ha analitzat a través de textos teòrics, però també amb treballs de ficció i projectes artístics, que el projecte pretén reflectir. Un cas exemplar és el projecte artístic en forma de llibre de Terra Poirier, que analitza el tema dels seus mentors, professors “associats” a la universitat on estudiava la llicenciatura de fotografia (Non-Regular: Precarious academic labour at Emily Carr University Art + Design, 2018).

Aquest projecte té com a primera expressió el cicle Extra-Ordinari. Treball acadèmic precari als ensenyaments artístics, que es desenvoluparà a La Virreina—Centre de la Imatge al llarg de la temporada 2025-2026.
Per a participar amb el teu relat personal, o per a consultar un tema, cal enviar un correu electrònic amb la teva proposta a: info@extra-ordinari.com

Un projecte de Jeffrey Swartz
  Dissenyat per Balbina Sardà
Amb el suport de La Virreina Centre de la Imatge